Joan Pla, MOR UNA VIDA ES TRENCA UN AMOR

Joan Pla va nàixer el 1942 a Artana (La Plana Baixa), als peus de la Serra d'Espadà, i resideix a Borriana, a prop de la mar, des del 1971, any en què es casà. Estudià tres anys d'Econòmiques tot i que finalment es decantà per Magisteri. Ha exercit com a professor i està jubilat des del 2002. Va començar a editar l'any 1980, amb una narració curta, premi Malva-rosa, Ciutat de València. Però, el següent any, 1981, publicà la seua primera novel·la, que tants lectors han llegit: MOR UNA VIDA, ES TRENCA UN AMOR, una novel·la que ha estat una fita en la literatura actual valenciana i catalana i de la qual hui us vaig a parlar.

 

Aquesta novel·la me la va recomanar el meu professor de valencià, Juli, ara fa uns anys i deu ser que començava a coneixer'm molt bé, perquè no es que m'agradara es que em va enamorar des de la primera pàgina, des dels primers renglons que començava a llegir.
Em sorprenia per moments, i em va fer plorar com una xiqueta quan se li cau el xupa-xup a terra.

Per a que us deixeu enamorar vosaltres també us deixe per açí un petit resum de collita propia:

Maria era una xiqueta que jugava amb els seus germans en un barranc que hi havia davant de sa casa, amb ells jugaba també Sergi, però al cap del temps oson pare li va prohibir jugar amb ells per les diferents clases socials que ocupaven, Maria i el s germans més bé pobres i Sergi fill d'una familia adinerada, el que no tenen revist els seus pares es que aquests joves acabaràn enamorant-se i fent el que siga necessari per poder estar junts.

Aquesta societat que es torna boja al nadal

Que estem al nadal és evident, tothom ha vist els carrers més enllumenats que mai, la gent depén, alguns hi estàn més festius, més animats, en resum més feliços; altres, en canvi, altres hi están més estressats i enfurismats que mai i s'entenen les dos postures.
Per una banda la dels positius als que tot aquest ambient nadalenc els aporta alegria, i es nota la il·lusio per fer regals i ser regalats, per juntar-se amb tota aquella família que no veiem en tot l'any i a la que tirem en falta.
Per altra estàn els no tant positius (no m'agrada utilizar l'expressió negatius), els que tot ho veuen agre i més fosc, els que sols en pensar amb carrers i avingudes plenes de gent amb ànsia de gastar i comprar tot i a la que sols importa trobar el que busquen i duent aquesta idea al llímit.
Estressats, enfadats amb una societat que s'engalana de festa.
Possiblement aquestes dates són tristes per a molts ja que, i han absències a les taules que fan aquests dies més costosos de portar, peò crec que hem de ser positius i pensar tot el que sí tenim, i traure-li  el major suc.

Després d'aquesta petita refelxió sobre la societat i els diversos caràcters de les persones a aquestes dates sols em queda desitjar-vos: SORT AMB AQUESTA SOCIETAT QUE ESTÀ UNA MICA BOJA.