Després d'un temps una mica desapareguda, ací hi estic de nou. Si, ja sé que no tinc molta excusa, però els exàmens ens duen a tots un poc de cap al institut. Pacència i una canya!!!!
Hui us duc un article que segurament us pot agradar moltíssim, el Diània, aquest festival de música en Valencià, que estem desitjant la majoria dels joves que conèc que aplegue, un festival on pasar-ho bé, trovar-se molta gent de gustos similars. Us convide personalment a anar, perquè ningú que vaja pot pasar-ho mal.
Es celebra enguany la 2a edició, està previst que acudisquen entre 4.000 i 5.000 persones superant així els 3.000 assistents de l'any passat. Enguany amb les activitats i xerrades com a eix central.
Una de les estrel·les de la nit serà Txarango, un dels grups que més m'agrada i dels quals deixe ací un extracte, disfuteu!
Hui m'ha abellit parlar-vos d'Estellés, un dels poetes més importants del segle XX i dels més reconeguts en valencià.
Varem començar a classe a estudiar-lo fa un temps. Encara que tots els anys l'hem vist, aquest és l'any on llegim i estudiem les seues obres.
Al principi, quan Juli, el nostre profesor ens va explicar, que anàvem a estudiar la poesía i concretament a Estellés, la classe va començar a bullir amb comentaris de tot tipus; no ho varem fer amb fonaments, simplement, per queixar-se que és una cosa que ens encanta fer als adolescents. Juli no ens ho feia veure, però s'enfadava (el pobre de vegades ha de tindre molta pacència), i les critiques per part nostra anaven augmentant a mesura que passaven els minuts de classe.
Ens queixàvem per queixar pel simple costum de fer-ho, i, més ens estava demanant fer feina!!!! si a més afegim que no era feina sobre algún tema que ens interessara a tots (que també ens haverem queixat) ens parlava de poesia, la cosa es complicava per moments. QUÀNTA PACÈNCIA HAS DE TINDRE!!!
Crec que cap de nosaltres tenia com a costum llegir poesia, no era un tema que ens cridara massa l'atenció. Tots deiem que això era massa complicat, que no ho anàvem a entendre, que la poesia era massa rebuscada, amb massa trasfons.
Jo vaig ser una de les impulsores d'aquesta teoría i amb la sinceritat, que Juli, deu odiar, però que em caracteritza li la vaig fer arribar. No es va enfadar massa, crec que sabia que només en veure una obra d'algún llibre d'Estellés, la que fóra, m'agradaria.
Passada aquella hora, en la que només feiem que queixar-se, vam anar a rebuscar tothom els llibres a les prestatgeries de casa o a comprar-los a les llibreries, Ens vam adonar, per les paraules del professor, que era un d'aquells llibres que haviem de comprar i encara no sabiem ben bé, perquè.
A partir d'aquell momento crec que el pensament d'alguns, com jo, va canviar radicalmemt. Ens agraden eixos versos, que parles de la mort, la vida,la guerra que va viure de prop, quan, al tindre 12 anys va esclatar la guerra civil, valència, l'amor (un tema que en l'adolescència... ja sabeu).
M'agrada estar coneguent les obres d'Estellés. Ens queixàrem del isntitut, de la feina que ens posa Juli, pero me'n alegre, gràcies a ells he descobert un univers que m'agrada, i sé que més gent de la classe també. Donarem guerra, ens farem pesats, Juli tornarà a haver d'alçar la veu per a que callem, totes aquestes coses passaràn segurament demà o dijous. Però encara que no ho digam, ho agraïm.
Juli, estate tranquil, les classes no cauen en và.
Un petit documental, que m'ha agradat moltíssim:
ESTELLÉS, POETA DE MERAVELLES
Després de veure a classe el modernisme, Juli, el nostre profesor ens va demanar que penjarem als blogs un petit informe, majoritàriament gràfic, sobre l'arquitectura, encara que, eixe tema em pareixia interessant també, vaig pensar que com que l'anaven a treballar tots els meus companys, estraia bé, que jo optara per treballar un art, també molt important en aquella època, com pot ser la moda. Si a més li sumàvem que tot el tema de la moda i la historia d'aquesta m'agrada i m'interessa molt, segurament podía ser una activitat interessant, divertida i la qual tenia ganes de començar. Aixií que, allà anem;
Baix el terme genèric de Modernisme es designen els corrents artístics que, en la última dècada del segle XIX i la primera del XX, es proposen interpretar, afirmar i secundar l'esforç progressiu, econòmic i tecnològic de la civilització industrial
MODA:
Es simplifiquen els talls i les dones, per fi, poden vestir d'una manera còmoda sense que això signifique deixar de costat l'elegància. El gust per les vestimentes i els estampats orientals, estàn molt de moda en aquella època. Desapareixen els corsés i podem veure per fi a l'armari femení la falda-pantaló.
Açí us deixe una petita galería d'imatges, per a que, us feu una idea de com era la moda al modernisme:
tratje núvia
tratje núvia
Vídeo explicatiu que ens mostra la societat del segle XIX, principis del XX i que crec que us pot interessar:
Joan Plava nàixer el 1942 a Artana (La Plana Baixa), als peus de la Serra d'Espadà, i resideix a Borriana, a prop de la mar, des del 1971, any en què es casà. Estudià tres anys d'Econòmiques tot i que finalment es decantà per Magisteri. Ha exercit com a professor i està jubilat des del 2002. Va començar a editar l'any 1980, amb una narració curta, premi Malva-rosa, Ciutat de València. Però, el següent any, 1981, publicà la seua primera novel·la, que tants lectors han llegit: MOR UNA VIDA, ES TRENCA UN AMOR, una novel·la que ha estat una fita en la literatura actual valenciana i catalana i de la qual hui us vaig a parlar.
Aquesta novel·la me la va recomanar el meu professor de valencià, Juli, ara fa uns anys i deu ser que començava a coneixer'm molt bé, perquè no es que m'agradara es que em va enamorar des de la primera pàgina, des dels primers renglons que començava a llegir. Em sorprenia per moments, i em va fer plorar com una xiqueta quan se li cau el xupa-xup a terra. Per a que us deixeu enamorar vosaltres també us deixe per açí un petit resum de collita propia: Maria era una xiqueta que jugava amb els seus germans en un barranc que hi havia davant de sa casa, amb ells jugaba també Sergi, però al cap del temps oson pare li va prohibir jugar amb ells per les diferents clases socials que ocupaven, Maria i el s germans més bé pobres i Sergi fill d'una familia adinerada, el que no tenen revist els seus pares es que aquests joves acabaràn enamorant-se i fent el que siga necessari per poder estar junts.
Que estem al nadal és evident, tothom ha vist els carrers més enllumenats que mai, la gent depén, alguns hi estàn més festius, més animats, en resum més feliços; altres, en canvi, altres hi están més estressats i enfurismats que mai i s'entenen les dos postures.
Per una banda la dels positius als que tot aquest ambient nadalenc els aporta alegria, i es nota la il·lusio per fer regals i ser regalats, per juntar-se amb tota aquella família que no veiem en tot l'any i a la que tirem en falta.
Per altra estàn els no tant positius (no m'agrada utilizar l'expressió negatius), els que tot ho veuen agre i més fosc, els que sols en pensar amb carrers i avingudes plenes de gent amb ànsia de gastar i comprar tot i a la que sols importa trobar el que busquen i duent aquesta idea al llímit.
Estressats, enfadats amb una societat que s'engalana de festa.
Possiblement aquestes dates són tristes per a molts ja que, i han absències a les taules que fan aquests dies més costosos de portar, peò crec que hem de ser positius i pensar tot el que sí tenim, i traure-li el major suc.
Després d'aquesta petita refelxió sobre la societat i els diversos caràcters de les persones a aquestes dates sols em queda desitjar-vos: SORT AMB AQUESTA SOCIETAT QUE ESTÀ UNA MICA BOJA.
Enric Pont, exposa aquests dies en el museu del seu poble la seua visió de les deesses de la mitologia grega, fins el diumenje 21 de desembre, una mostra de 40 fotografies retocades digitalment que aprofondeixen en les tècniques més innovadores i, a la vegada, tracten un dels temes més clàssics de l’art.
Les 40 fotografies tractades digitalment tenen un format de 175 x 100 i están fetes en vertical per a poder aprofitar bé l’espai del recinte.
Esta mostra que ara pot vore’s en Atzeneta d’Albaida viatjarà fins a Ontinyent i, d’ahí, a moltes altres localitats espanyoles que podran contemplar l’obra
SOBRE ENRIC PONT...
Enric Pont, va nàixer el 1967 a Atzeneta d'Albaida (València, Espanya). Va començar la seua formació el 1979 als estudis de mestres i artistes reconeguts com Miguel Ferri. La seua curiositat i afany de creació l'han motivat a aprendre, dominar i treballar distintes tècniques que usa per a expressar el que prèviament naix en el seu interior. El seu treball és visual i plàstic i el resultat determina el procés de creació. Per aconseguir el resultat desitjat no dubta a utilitzar qualsevol tècnica o la possible combinació entre elles. L'artista fa ús dels seus múltiples coneixements: acrílics, olis, fotografia o, com ell diu, "pintura al píxel" i de diferents suports.
El 1982 va realitzar la seua primera exposició individual i des de llavors ençà segueix mostrant la seua obra tant en exposicions individuals com col·lectives.
Aquesta pel·licula, dirigida per Brian Percival i guionitzada per Michael Petroni; basada en el best-seller de Markus Zusak, conta la història de una jove, Liese que, transforma la vida de totes les persones del seu entorn a ser traslladada amb una familia d'acollida a l'Alemanya de la II Guerra Mundial,en un poblet proper a Munich, per ser sa mare comunista.
Després d'aprendre a llegir i escriure en aquella nova ciutat que serà sa casa, per a Liesel, la lectura es una manera de gaudir i evadir-se dels events que l'envolten tant a ella com a la gent que la coneix.
Em va parèrixer una pel.lícula apassionant, en la qual queda reflectida molt bé, la societat política d'aquella època, en la qual el partit de Hitler està en plena etapa de creixement i té cada vegada més membres. Sense cap dubte recomane veure i gaudir d'aquesta pel·licula a tota aquella gent amant del bon cinema, per a passar una bona estona i que de segur, ens fa remoure dins de nosaltres algun tipus de sentiments
