Varem començar a classe a estudiar-lo fa un temps. Encara que tots els anys l'hem vist, aquest és l'any on llegim i estudiem les seues obres.
Al principi, quan Juli, el nostre profesor ens va explicar, que anàvem a estudiar la poesía i concretament a Estellés, la classe va començar a bullir amb comentaris de tot tipus; no ho varem fer amb fonaments, simplement, per queixar-se que és una cosa que ens encanta fer als adolescents. Juli no ens ho feia veure, però s'enfadava (el pobre de vegades ha de tindre molta pacència), i les critiques per part nostra anaven augmentant a mesura que passaven els minuts de classe.
Ens queixàvem per queixar pel simple costum de fer-ho, i, més ens estava demanant fer feina!!!! si a més afegim que no era feina sobre algún tema que ens interessara a tots (que també ens haverem queixat) ens parlava de poesia, la cosa es complicava per moments. QUÀNTA PACÈNCIA HAS DE TINDRE!!!
Crec que cap de nosaltres tenia com a costum llegir poesia, no era un tema que ens cridara massa l'atenció. Tots deiem que això era massa complicat, que no ho anàvem a entendre, que la poesia era massa rebuscada, amb massa trasfons.
Jo vaig ser una de les impulsores d'aquesta teoría i amb la sinceritat, que Juli, deu odiar, però que em caracteritza li la vaig fer arribar. No es va enfadar massa, crec que sabia que només en veure una obra d'algún llibre d'Estellés, la que fóra, m'agradaria.
Passada aquella hora, en la que només feiem que queixar-se, vam anar a rebuscar tothom els llibres a les prestatgeries de casa o a comprar-los a les llibreries, Ens vam adonar, per les paraules del professor, que era un d'aquells llibres que haviem de comprar i encara no sabiem ben bé, perquè.
A partir d'aquell momento crec que el pensament d'alguns, com jo, va canviar radicalmemt. Ens agraden eixos versos, que parles de la mort, la vida,la guerra que va viure de prop, quan, al tindre 12 anys va esclatar la guerra civil, valència, l'amor (un tema que en l'adolescència... ja sabeu).
M'agrada estar coneguent les obres d'Estellés. Ens queixàrem del isntitut, de la feina que ens posa Juli, pero me'n alegre, gràcies a ells he descobert un univers que m'agrada, i sé que més gent de la classe també. Donarem guerra, ens farem pesats, Juli tornarà a haver d'alçar la veu per a que callem, totes aquestes coses passaràn segurament demà o dijous. Però encara que no ho digam, ho agraïm.
Juli, estate tranquil, les classes no cauen en và.
Un petit documental, que m'ha agradat moltíssim:
ESTELLÉS, POETA DE MERAVELLES
